Romeva 18/05/2009 21:42 |
Resposta de Raül Romeva
És cert que, malgrat ser la institució més democràtica de la UE, ja qué és l’única que s’escull per sufragi universal directe, és encara la que menys poder polític té, i que essent l’òrgan de representació de les ciutadanes i ciutadans de la unió, els seus interessos es troben infrarrepresentats a la UE respecte els dels governs estatals.
En general, i pensant en una estructura en clan federal, no pot ser que un Parlament (poder legislatiu) no se li confereixi la capacitat d’iniciativa legislativa, que queda exclusivament en mans de la Comissió (el que seria l’executiu comunitari). A més, el Parlament no pot presentar el seu candidat a President/a de la Comissió, i només pot ratificar l’executiu en bloc. Caldria, a més reforçar els mecanismes de control polític del Parlament sobre la Comissió Europea. Finalment, el que també és difícilment concebible és que el que hauria de ser una cambra de representació territorial (en aquest cas estatal), tingui ,és poder que un parlament federal, i sigui de fet la institució amb major poder de la UE. Actualment el Consell, l’òrgan que representa els interessos dels governs dels vint-i-set estats membres, és qui marca i gestiona l’agenda política (malgrat ser la Comissió qui té l’exclusivitat de la iniciativa legislativa), en gran part gràcies a la manca de lideratge, seguidisme i clientelisme davant del Consell de l’actual President de la Comissió, Jose Manuel Durao Barroso. A més cal recordar que en el procés legislatiu, en el pitjor dels seus casos el Consell és colegislador amb el Parlament Europeu, i que en un bon grapat de temes decisius conserva l’exclusiva legislativa. Crec que és fonamental per a la democratització de la UE que el Parlament Europeu tingui codecisió plena en tots els àmbits legislatius (de la mateixa manera que crec que per a una unió més eficaç cal acabar amb la unanimitat al si del Consell en tots els àmbits).
Per tant, hi ha molta feina a fer en els propers 5 anys en aquesta direcció. No obstant això, alerta de no menystenir la influència del Parlament Europeu en la presa de decisions. Per diversos motius. A nivell polític cal reconèixer que si bé encara queda molt per fer com he dit, també s’ha avançat, i el PE ha anat guanyat poder al llarg del temps. Per exemple, té una competència tan decisiva com la d’aprovar el pressupost anual de la UE, eina que li permet influir en les prioritats polítiques de la unió. I que té poder polític també es va fer palès quan ara fa uns mesos va rebutjar la proposta de directiva de les 65 hores que proposava el Consell i que va aixecar tanta alarma social. I això connecta amb el segon aspecte, més ideològic, que va relacionat amb la importància de votar el 7-J: com he dit el Parlament té poder suficient per influir en el rumb polític de la UE. Però per això també li és crucial tenir la legitimitat de les urnes, el que equival a una participació elevada. Les properes eleccions no només serviran per definir quines polítiques volen els ciutadans i ciutadanes per a Europa, sinó que també servirà per determinar la legitimitat del Parlament Europeu enfront de les altres institucions europees, a l’hora de negociar línies pressupostàries, a l’hora d’adquirir noves competències, a l’hora de liderar projectes legislatius de progrés o d’aturar iniciatives que atemptin contra l’interès general. Per tant, és important no refiar-se de les afirmacions que diuen que el Parlament Europeu no serveix per a res, ja que això només interessa a qui s’està beneficiant de l’actual statu quo de l’entramat institucional de la UE, que es basa en l’Europa dels Estats i dels mercaders, en contra d’una Europa dels pobles i les persones. |
|
|
|